Francesc Latorre: “La F1 és molt tancada per als periodistes”

Francesc Latorre (Lleida, 12 d’agost de 1978) es llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la secció de motor de TV3. Des de 2005 ha realitzat la cobertura del Mundial de F1 per TV3, cadena a la que es va incorporar l’any 2001. Aquest 2013 ha estat l’enviat especial al Dakar de Televisió de Catalunya i actualment dirigeix el programa Motor a Fons.

Amb Francesc Latorre, al FOTA Fans Forum

Després del FOTA Fans Forum celebrat a la seu del RACC el passat mes de febrer, on Latorre va exercir de presentador de l’acte, des de Avanzando hacia el límite vam tenir l’oportunitat de concertar una entrevista amb en Francesc Latorre. I aquest és el resultat. Gràcies Francesc!

Com van ser els teus inicis al món del periodisme?

Va ser de ben jove que vaig decidir que quan fos gran m’agradaria fer de periodista esportiu. Recordo que va ser a base d’escoltar el mític “Carrusel Deportivo” cada diumenge que vaig saber que un dia m’agradaria fer el mateix, retransmetre un partit de futbol o de qualsevol altre esport per la ràdio o per la televisió.  La meva primera experiència laboral va ser justament això, la retransmissió de partits per a Ràdio Lleida. Eren partits de les categories regionals. Matins amb fred, amb boira però molt profitosos a nivell professional. D’allí vaig anar al Diari Segre, on escrivia al diari i treballava a Segre Ràdio. Finalment va arribar la trucada de TV3. Em vaig incorporar al departament d’Informatius l’any 2001. Allí havia fet la beca. Després es van convocar les oposicions per al departament d’Esports i m’hi vaig llençar de cap!

Va ser una bona escola de formació la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona?

Sí, va ser profitós, però tampoc no us negaré que a la nostra professió, en el món del periodisme, on realment s’aprèn és a fora, treballant. Fer televisió, ràdio o escriure al diari són feines on millores molt a base de la pràctica i a la universitat, malauradament, de pràctiques se’n poden fer poques. És molt bona i necessària la base teòrica que et donen, però la pràctica, sincerament, l’aprens al carrer.

Després de treballar a la Cadena Ser ocupant-te de l’actualitat informativa de la Unió Esportiva Lleida, com va ser la teva arribada a la F1 a TV3? Tenies clar que volies dedicar-te a l’automobilisme?

Com he apuntat abans, jo tenia claríssim que en volia dedicar al periodisme esportiu. Ara bé, no tenia cap obsessió per cap esport en concret. Segurament, el futbol o el tennis estaven per damunt del motor en l’ordre de prioritats, però les curses m’agradaven, no només les de cotxes, també les de motos. El fet de començar a fer F1 a TV3 va ser ben bé casualitat. Un dia “els jefes” em van comentar que estaven preparant uns canvis al departament de motor i que havien pensat en mi per formar part de l’equip F1. Evidentment, era una oportunitat única, un tren que no podia deixar passar i que m’ha portat a viure experiències professionals i personals inoblidables.

Televisió de Catalunya ofereix la Formula 1 des de 1997. Va influir en les audiències l'arribada de Fernando Alonso a la F1? Ha sigut el revulsiu que ha dinamitzat aquest esport a Espanya?

Evidentment, el “boom Alonso” ha disparat les audiències, les ha fet pujar. Ara bé, a Catalunya, abans de l’explosió de l’asturià ja hi havia moltíssima gent que seguia les curses per TV3. Catalunya és un país amb més tradició de motor que no pas Espanya i això es nota. Proporcionalment, l’augment ha sigut superior a Espanya que no pas a casa nostra. Per això crec que quan Alonso es retiri –si no arriba ningú més- la gent que es va apuntar a la moda F1 se’n desmarcarà amb la mateixa facilitat. Els aficionats catalans, en canvi, seran fidels a aquest esport.

Francesc, primer per la dreta, al FOTA Fans Forum

El context actual de crisi econòmica ha obligat a reduir el cost també a la televisió pública. De quina manera ha afectat en les emissions? Fins quan podrem seguir veient la F1 a Televisió de Catalunya?

Com a tot arreu i de fet com a la mateixa F1, s’intenta fer el mateix reduint costos. Crec que el producte no se n’ha ressentit gens i de fet així ens ho demostren les audiències, tant o més altes com les últimes temporades.

El que veiem durant les retransmissions de les curses de F1 es una petita part de tot el treball d'un periodista en un GP. Com es el dia a dia d'un periodista de Formula 1 quan hi ha cap de setmana de cursa?

La feina comença ja el dijous, amb les rodes de premsa de tots els pilots. Amb aquest material i el que grava el nostre càmera, en Ferran Figuerola, a boxes i al pàddock, elaborem les cròniques per als Telenotícies d’aquest primer dia de feina. Normalment, dijous també és quan fem les entrevistes (els caps de premsa marquen els horaris) o reportatges que veieu a la prèvia. Aquesta és ja una feina conjunta amb els companys que es queden a Catalunya, que els acaben de polir i post produir. La seva feina és importantíssima. Parlo de l’editor, dels realitzadors, dels muntadors, dels altres companys redactors. Divendres, dissabte i diumenge ja hi ha activitat a la pista. Llavors la feina la centren ja les transmissions des de la cabina al matí-migdia, les entrevistes a primera hora de la tarda i les cròniques al vespre. Són jornades apassionants però també maratonianes. De 9 a 9 cada dia no ens ho treu ningú!

Aquest 2013 vas ser l'enviat especial de Televisió de Catalunya al Dakar. Com va ser aquesta experiència? Moltes diferències amb la vida que duies als Grans Premis de Formula 1?

Increïble, senzillament. Estic d’acord amb els que diuen que el Dakar, o t’agrada molt o no t’agrada gens. O t’apassiona o l’odies. Sortosament, jo vaig acabar amb la primera sensació, encantat. A nivell de feina, no té res a veure amb la F1. Al pàddock, tot és molt complicat, la F1 és molt tancada per als periodistes. Qualsevol entrevista, qualsevol reportatge s’ha de demanar via mail al cap de premsa, que després et dirà si accepten o no i quan el pots fer. SI no et quadra, és el teu problema. Moltes vegades la resposta és NO, a sobre... El Dakar és més dur físicament (es dorm poc i malament, a la tenda de campanya!) però compensa molt a nivell professional. El contacte amb els pilots és molt més directe i pots fer pràcticament tot el que et proposes. Rara és la vegada en que t’emportes el NO per resposta. Això, aquest distanciament, aquest elitisme converteix la F1 en molt freda a nivell de relacions personals. Un fotògraf cau perseguint un pilot i el pilot no s’atura (sempre hi ha excepcions, és clar). És una manera de parlar. El Dakar és molt més humà, molt més càlid a nivell personal. Esmorzes, dines, sopes amb els pilots, hi pots parlar amb naturalitat. Tens un problema i surten deu persones a ajudar-te. A la F1, impensable.

Quan no es setmana de cursa, quin paper desenvolupes a TV3? Quin o quins altres esports t'agradaria comentar en un futur?

Fa un any em van encomanar la direcció de la secció de motor de TV3 i això suposa també fer-se càrrec del Motor a Fons. Pensar-ne els temes, els reportatges, entrevistes i gestionar la feina amb els redactors de la secció comporta unes quantes hores de feina! Aquest any, a més, tornem a fer el DTM, a Esport3, i el WTCC, i l’Europeu de Rally Cross!!! Quan no hi ha una cosa, hi ha l’altra! Però evidentment, la direcció de la F1 és el que més hores m’absorbeix. De cara al futur, m’agradaria fer futbol algun dia!

Parlant de futur, veiem com durant la crisis gairebé 10000 periodistes han anat a l'atur. Que ens espera per als professionals de la comunicació els propers anys? Hi ha un excés de periodistes a Catalunya i Espanya?

No ens hem d’enganyar. La situació és ara “fotuda”. Sempre diem amb els meus companys de promoció universitària que vam tenir molta sort d’acabar la llicenciatura en aquell moment, l’any 2000. Llavors les coses anaven bé i s’obrien moltes pàgines web, s’editaven noves revistes, les ràdios i les teles agafaven gent... Ara passa tot el contrari: la publicitat ha caigut en picat i tot el que va obrir, ara tanca. I això vol dir gent al carrer i més dificultats per als que surten de la universitat. Però malgrat aquest horitzó preocupant, jo encoratjo els estudiants a lluitar per aquesta professió que realment és vocacional, lluitar per aquesta professió que estimen. No passa res per treballar tampoc uns mesos sense cobrar (jo ho vaig fer bastant temps!), perquè el que aprens al carrer no ho aprens enlloc més. I un consell. Si la cosa es complica, si l’oferta de feina no arriba i si la cartera ho permet ni que sigui dos o tres mesos, cap a l’estranger a practicar i millorar idiomes. Per mi, la millor inversió possible que es pot fer en matèria de coneixement: com més llengües, millor.

Per acabar, ens agradaria que ens fessis un pronòstic per aquesta temporada. Tornarà a regnar Vettel? Podrà Alonso guanyar després de molts anys de sequera? O McLaren y Mercedes tenen també les seves opcions? Alguna sorpresa?

Crec que el regnat de Vetter va acabar l'any passat i que el Mundial, aquesta temporada, el guanyarà Alonso. Potser no té el millor cotxe però si que té un Ferrari més competitiu que el del 2012. Amb això en tindrà prou. Segon Vettel i tercer Raikonnen.

Pablo Bosch