Després de la disputa del XIII Cross RC Polo el passat 23 de desembre, vam entrevistar en Xavi Bonastre, corredor de fons, professor d'universitat, periodista, beatlemaníac. Un exemple de que amb constància i passió, pots aconseguir els teus objectius i ilusions. Aprofito de nou per agrair el seu temps per a poder realitzar l'entrevista y per felicitar-lo per la 2ª posició al XIII Cross RC Polo en Categoria Veterans B!
|
Amb Xavi Bonastre, després de la cursa |
|
En Xavi, 2on al podi de Veterans B! |
Què t'ha
semblat el Cross RC Polo? Era el primer cop que el corries?
No, era el segon cop que corria. Vaig córrer fa uns anys, al 2006 i aleshores
es corria per dins del club amb la sortida i l'arribada al camp de polo. Però
jo li vaig recomanar a l'Humberto (Mauri) que estaria be tenint aquesta pista
de polo de fer el Cross aquí dintre i si, s'ho va agafar com si fos un repte y
ja m'ha dit que des d'aleshores la cursa es fa aquí (al camp de polo). Mira
dic, abans no ho dic i abans no es fa!
La cursa
molt be, a veure córrer per herba té això que ha sigut una mica més lenta i has
d'anar amb compte amb els forats de les trepitjades dels cavalls. Et fa córrer
una mica més a poc a poc i els que correm a asfalt ho notem, però per lo de més
molt bé, fantàstic.
Per lo tant, estàs content amb el temps no?
Si, però ha sortit un temps una mica més lent ja que jo habitualment als 5000
metres estic al voltat dels vint minuts, dinou “llargs” si estic molt bé, i
avui he fet 20'11" i encara faltaven tres cents metres per completar els 5
kilòmetres. Això demostra lo dur que és córrer en herba. També he de tenir en
compte que ahir i abans d'ahir vaig fer un parell d'entrenaments llargs de cara
a la Marató de Tarragona que estic preparant i que es farà d’aquí a un mes, i
es clar, això s'ha de notar. Entre una cosa i l'altre ha sortit un temps una
mica més lent, però cap problema!
Quins objectius tens per aquesta temporada?
L'objectiu que tenia per aquesta temporada era fer cinc maratons bàsicament,
però que al final seran quatre si tot va com ha d'anar. Vaig fer la Marató del
Mediterrani, i faré la de Tarragona, després la de Barcelona i finalment la
d'Empúries; aquestes seran les quatre de la temporada. I com sempre també
mitges maratons, deu mils i cinc mils, tot i que aquí sense cap objectiu. Per
mi els objectius sempre son les maratons, jo em considero maratonià, corro per
fer maratons. Jo no preparo mitges maratons, ni deu mils ni cinc mils. Totes
aquestes curses formen part d'un entrenament, un entrenament de qualitat.
Avui un
5000 (metres) en una cursa, sempre serà més ràpid que si vas a entrenar i fas
una sèrie de 5000. Sempre serà més ràpid si et poses un dorsal i vas en una
cursa. Per tant, em prenc les altres curses com entrenaments de qualitat, en el
sentit que si corres una cursa amb un dorsal sempre vas més ràpid que fent la
mateixa distància entrenant. Jo no conec ningú que vagi més ràpid entrenant que
realment competint. Aleshores tot sempre va encarat a la marató, i llavors
m'interessa fer unes quantes mitges, alguna tirada llarga, etc. però tot sempre
pensant en la marató.
Ara que portes molts anys competint i fent curses populars, com veus el boom
que ha tingut el running en els darrers anys?
Home, és un boom espectacular. Tots ho veiem que cada cop hi han més corredors
i més curses populars. Avui mateix al Cross RC Polo no hi han quatre gats, sinó
un grapat de gent increïble. La Marató de Barcelona que té 20.000 corredors, y
hi han tantes curses que tenen mil o més corredors que és una bestiesa. Però
això està bé perquè la gent té ganes de fer esport i de sentir-se bé.
Com a boom s'ha d'anar amb una mica de compte, perquè ara amb la crisi les
inscripcions són molt cares i avia’m si al final entre tots no matarem la
gallina dels ous d'or. Però de moment les curses no se’n ressenten en quant a
participació, tot i que jo ja he vist algun episodi sorprenent com una cursa a
la que em vaig apuntar i que es va suspendre per falta de participants. Es
estrany que passi alguna cosa així, però ull que podria ser una cosa
sintomàtica i avia’m en els pròxims anys que passa amb el fenomen. També s'està
dinamitzant molt el fenomen de la triatló, i cada vegada hi han més triatletes.
Com a fenomen es molt interessant crec jo, per a les marques de material
esportiu i roba esportiva del running perquè tenen un caldo de cultiu aquí molt
important. I aquest fenomen, si jo fos una marca esportiva el cuidaria ja que
és un públic important que no pots deixar escapar. Aleshores, estaria bé que
les marques esportives en comptes de donar tantes samarretes, que tots tenim a
l'armari de casa un fotiment, podrien fer que les inscripcions fossin una mica
més econòmiques evitant el cost de les samarretes. Ara trobar curses per menys
de 15 euros es difícil i si un corre cada setmana, tal com està el pati, a
vegades es complicat.
Llavors, creus que el running seguirà tenint un èxit tot i la crisi?
Si, segur que continuarà tenint èxit, tot i que compte, que si la crisi
continua i es complica encara més, al final hi haurà un dia que la gent dirà:
haig de retallar per on sigui i no puc anar a córrer. Estem parlant de curses
populars, no de curses d’elit ni de milionaris i a la gent li costen (molts
diners). Una mitja marató per menys de vint euros ja és molt difícil i si a
l'època de mitges corres una cada setmana, et costa vuitanta euros al mes. Et
donen camiseta i tal, però jo no vull camiseta i vull pagar quinze euros en
comptes de vint. I això s'ha de tenir en compte perquè pot ser el pròxim fenomen
que vindrà. Que s'estanqui la participació i després vagi a la baixa si resulta
que això no es cuida. S'ha d'anar amb compte.
Hem parlat del futur que pot esperar al running però, com van ser els teus
inicis?
Els meus inicis van ser com els de moltíssim gent. Estava passat de pes i tenia
36 anys. Jugava a tenis els dissabtes però fumava, menjava molt malament i un
dia pesant-me a la bàscula a casa dic, vuitanta kilos i un metre setanta és una
mica bestia. Aleshores, havia sentit que corrent t'aprimaves una mica i ho vaig
provar i llavors em vaig enganxar. Al principi em vaig lesionar perquè corria
amb sabatilles de tenis i no sabia ben bé de què anava aquell món. Un dia vaig
anar a una cursa i al acabar em van donar un paper de la cursa següent, em vaig
anar enganxant i fins aquí. Tan fàcil com això.
Com a periodista, tot i aquest boom popular bastant espectacular, no creus que
al running li falta presència als mitjans de comunicació?
Si, lògicament, perquè no deixa de ser un esport popular. I fins i tot
l'atletisme d’elit tampoc té gaire sortida als mitjans, no ens enganyem. A part
de quan es fan campionats del món o Jocs Olímpics, l'atletisme tampoc el veiem
gaire per televisió i premsa. Encara que tinguem atletes que aconsegueixen unes
marques molt bones en la distància que sigui o en la modalitat que sigui, doncs
no acaben de tenir presència, ja que el futbol s'ho menja tot. Es complicat
trobar un espai per parlar d'atletisme. O sinó es parla d'atletisme quan hi ha
dopatge, i sempre amb connotacions negatives. Es una llàstima, ja que jo com a
atleta popular, també m'agradaria que sortís més!
Però com
que també estic a l'altre banda, a la banda del mitjà de comunicació, doncs
entenc que si faig més informació d'atletisme en detriment de parlar del Messi,
del Barça, del Mourinho que ho fa fatal o que l'Iker Casillas no juga, doncs no
tindré audiència. De fet, aquesta informació interessarà a tothom, fins i tot
als atletes que són del Barça o del Madrid. Home, es veritat que si un
periodista a més a més és atleta popular i practica un altre esport que no
sigui el futbol, doncs tindrà mes sensibilitat a l'hora d'informar de més
esports. En el cas de TV3 ho tenim, perquè som molts a la redacció els que
correm i crec que en el tema del running som la televisió que més ho tractem i
més curses ensenyem. Però bé, tothom fa el que pot!
Què creus que li falta al running per poder tenir més presència als mitjans?
Com ha passat en la història dels mitjans de comunicació i dels esports en
general, quan un esport que no té massa sortida als mitjans, de cop i volta li
sorgeix una figura mundial aleshores d'aquell esport se’n parla més i se’n
tracta més. L'exemple més clar és el del Severiano Ballesteros i el golf. En
aquest país ningú sabia que era el golf i ell es va convertir en el millor
golfista del món durant una època bastant llarga. Va haver-hi un boom del golf,
tot i que no tan gran com ara al running, perquè es un esport més car. Es va
començar a parlar de golf i es feien retransmissions de golf, etc. També es va
produir aquest fenomen quan va haver-hi el boom de l'esquí amb la família
Ochoa.
Aleshores això fa que esports de seguiment minoritari de cop i volta es
converteixin en esports mes seguits pels mitjans de comunicació perquè hi ha
una figura mundial a la qual convé seguir perquè dona èxits al país, etc. I
potser això es el que li falta a l'atletisme, es a dir, que el récordman del
món de marató o de qualsevol altra modalitat atlètica, fos català. Algú que
realment fos molt bo i que tingués el rècord del món, ajudaria molt, sense
dubte!
Ara que estem parlant d'atletes, quin futur creus que té el Jaume Leiva?
En l'àmbit català ja no és futur, és present i es magnífic. En l'àmbit espanyol
també, i a nivell internacional encara té recorregut. El Jaume té 29 anys i el
seu objectiu són els Jocs Olímpics de Rio 2016, on tindrà l'edat ideal per a
maratonià. Però la seva modalitat és complicada perquè hi ha moltíssima
competència i els èxits que podria aconseguir a nivell mundial serien èxits de
segon nivell per entendre'ns. Però a nivell d'aquí té molt de mèrit el que fan
atletes com el Jaume, gent que ve del món popular i que a base d'entrenar-se ha
aconseguit donar el salt a l’elit. Té molt de mèrit. Jo li veig, a nivell de
Catalunya un futur esplendorós i a nivell espanyol també.
Com compagines l'esport amb la família, la feina i els amics? És complicat sent
periodista?
Jo crec que no és tan complicat com pugui semblar des de fora. De fet ser
periodista se com qualsevol altra feina, li dediques unes hores al dia. El dia
té 24 hores, si treballes 8 hores i dorms 8 hores més, són 16 i te’n queden 8.
I si d'aquestes 8, li dediques una o una hora i mitja a córrer, vist així i si
t'ho montes bé, qualsevol pot fer-ho. Jo crec que més que la facilitat o
dificultat de combinar-ho amb la feina, és la voluntat de realment voler-ho
fer. Si un vol dedicar-li un parell d'hores a qualsevol activitat, pot fer-ho,
el dia té les hores. Però si a un li fa mandra, llavors es complica. Temps n'hi
ha, això està clar!
Quina recomanació faries a tots els corredors que ara estan començant i que no
saben com fer-ho?
Trobo que hi han diverses recomanacions. Una, moure's per el que realment un
sent, les sensacions. Tu corres quan et ve de gust, no obligar-te a res. També
Internet, allà pots consultar tots els dubtes, plans i consells "habidos y
por haber". Com a tercer estadi, també està bé escoltar a la gent que
corre i que corre fa més temps que tu, a veure quins consells o quines coses et
diuen.
Llavors, escoltant altres corredors, les sensacions que tu tens quan corres, i
amb la informació que puguis trobar per Internet, fer-te el teu propi món. No
pensar en com s'entrena i com corre un altre, sinó que cadascú és com es i li
va com li va. El millor consell és ser molt receptiu a tot el que t'envolta i sobretot
les sensacions que té un mateix. Si un està molt destroçat, auto obligar-se a
fer un entrenament potser pot ser contraproduent. Però tot això també t'ho dona
l'experiència i els anys que portes corrent, i a partir d'aquí, molt complicat
no ha de ser, perquè tots ho veiem que hi ha una quantitat molt gran de gent
corrent. Molt difícil no és jajaj!
Ja per anar acabant, veus algun dia agafar la bici i nadar en una mateixa prova, a més de córrer?
Jo nedant sóc bastant "patata" i gairebé m'ofegaria a la banyera
jajaj! No, avia’m, la triatló em fa mandra perquè has d'entrenar tres
disciplines en comptes d'una i això vol dir el triple de temps si ho vols fer
mínimament bé. Aleshores, els que nedem poc perquè no tenim cap mena de tècnica
ni de resistència i ens esgotem de seguida, li hem de dedicar molt més temps
per millorar un mínim per no fotre el ridícul. I això em fa molta mandra, ja no
tinc edat per començar una cosa així. A més també algun cop que he cobert
alguna triatló per feina, et dones compte que es una parafernàlia: has de
portat la bici, el casc, les sabatilles d'una cosa i l'altre, tot ben posat,
etc. En canvi, el córrer és tan fàcil com que et poses les sabatilles, obres la
porta i a córrer. Ja està, la cosa no es complicada! M’agradaria fer-ne alguna
(triatló), i de fet n'he fet, però no una més seriosa perquè no m'hi veig per
entrenar i tota la parafernàlia que suposa. Em fa mandra jajaja!